Resultat d'imatges de sil.laba tònica
Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula.
Segons els nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs (cuc, sang, pols), i en polisíl·labs (bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs…: cuquet, sanguinós, polseguera…).
Tot i que, en general, en una paraula hi ha tantes síl·labes com vocals, també trobem paraules en què dues vocals formen part d’una mateixa síl·laba; aleshores parlem de diftongs.

Els diftongs

Un diftong és un grup format per dues vocals que es pronuncien amb un sol cop de veu. Una vocal és el nucli i l’altra, que sempre és una i o una u, ocupen el marge de la síl·laba, com si fos una consonant.
Segons la posició de la I i de la U, distingim dues menes de diftongs:
Diftongs creixents
1. El so U precedit de G o Q i seguit de vocal

gua, qua: gua-nyar, qua-tre
güe, qüe: se-güent, fre-qüent
güi, qüi: pin-güí, a-qüí-fer
guo, quo: pa-rai-guot, quo-ta
2. A principi de paraula I o HI seguida de vocalio-gurt, hie-na, ia-ia, io-de, iot
3. La I o la U entre dues vocalsno-ia, cla-uer, ia-ia.
Diftongs decreixents
1. La i o la u precedida de vocalai: ai-reei: fein-naoi: boi-naui: cui-naau: cau-reeu: teu-laiu: viu-reou: mou-reuu: duu
Hiat
Quan les vocals I o U van precedides de consonant i seguides de vocalci-èn-ci-a, cièn-ci-es
es-tà-tu-a, es-tà-tu-es
a-va-lu-a-ci-ó, fu-si-o-nar
 Quan les vocals en contacte són diferents de I o Ui-de–a, pa–e-lla

La separació de síl·labes

Quan s’ha de partir una paraula a final de ratlla, cal tenir en compte les normes següents:
1. No s’ha de deixar cap lletra sola ni al començament ni al final de ratlla.
2. No es poden separar les vocals que formen part d’un diftong.
3. Els dígrafs i els grups de lletres que s’han de separar a final de ratlla són:
rr
ss
sc
ix
l·l
ser-ra
tas-sa
es-ce-na
cai-xa
pàl-lid
cc
tj
tg
tx
tl
ac-cés
plat-ja
met-ge
cot-xe
at-les
tll
tm
tz
mm
nn
rat-lla
set-ma-na
at-zar
im-mò-bil
in-no-cent
4. Els dígrafs que no es poden separar són
gufi-gue-raques-que-nallpa-llanyca-nya
5. Els mots compostos i els prefixos s’han de separar d’acord amb els elements que els integren.
nos-al-tres (nos-altres)
a-les-ho-res
ben-es-tar (ben+estar)		in-hu-mà (in+humà)
in-a-de-quat
trans-at-làn-tic		bes-a-vi
re-u-ni-ó

La síl·laba tònica

En una paraula polisíl·laba, la síl·laba tònica és aquella que es pronuncia amb més força.
Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en tres grups:
AgudesLa síl·laba tònica ocupa l’última posicióma-ri-ner, hu-ra-cà
PlanesLa síl·laba tònica ocupa la penúltima posiciófi-gue-ra, nú-vol
EsdrúixolesLa síl·laba tònica ocupa l’antepenúltima posició fà-bri-ca, his-tò-ri-a

Les paraules o mots monosíl·labs, segons la força amb què es pronuncien, es classifiquen en dos grups:
Monosíl·labs tònicsLa gran majoria de monosíl·labs tenen la síl·laba tònicapal, dit, mai, riu
Monosíl·labs àtonsels articles (el, la…)
els pronoms febles (em, et, es, ens…)
algunes preposicions (a, de, en, amb, per)
la paraula que

Per practicar

Nodes 1340342343
Nodes 3427 (28)429 (31)430 (32)455 (30)457 (36)
Enxaneta161183184185
4.54a Identifica les paraules que continguin un diftong decreixent.
1. El piragüisme és un esport nàutic que consisteix a navegar amb piragua, canoao caiac.
2. Un captaire és la persona que viu de demanar almoina.
3. Enguany s'espera que hi hagi gran quantitat de fruita i de bona qualitat.
4. És un país bilingüe: s'hi parlen dues llengües di­ferents.
5. Les lluites entre famílies rivals eren freqüents a ciutat.
6. La reina seia sota un roure quan aparegué la nau del rei.
7. Han deixat el iot amarrat en una boia en aigües transparents.
8. Vaig veure entre la boira un raig de llum.
4.54b  Identifica les paraules que continguin un diftong creixent.
1. El piragüisme és un esport nàutic que consisteix a navegar amb piragua, canoao caiac.
2. Un captaire és la persona que viu de demanar almoina.
3. Enguany s'espera que hi hagi gran quantitat de fruita i de bona qualitat.
4. És un país bilingüe: s'hi parlen dues llengües di­ferents.
5. Les lluites entre famílies rivals eren freqüents a ciutat.
6. La reina seia sota un roure quan aparegué la nau del rei.
7. Han deixat el iot amarrat en una boia en aigües transparents.
8. Vaig veure entre la boira un raig de llum.
4.55.  Torna a escriure els sintagmes i les frases següents i escriu la dièresi en els diftongs creixents que n'hagin de dur.
1. L'estàtua equestre - 
2. Els diners de la guardiola - 
3. Un unguent d'herbes - 
4. Un fenomen quotidià - 
5. Una sequència de sons - 
6. Una equació de segon grau - 
7. Quedar-se a les fosques - 
8. Adequen l'edifici evacuat - 
9. Un guia de llengua xinesa - 
10. Les llengues europees - 
11. Quaranta-quatre pinguins - 
12. El globus terraqui - 
13. Contiguitat vol dir contacte - 
14. Un aqueducte romà - 
15. Les antiguitats gregues - 
16. Les aigues marines - 
17. Guerres frequents - 
4.57.  Aquestes paraules tenen alguna i o alguna u en posició de hiat. Torna-les a escriure separant-ne les síl·labes amb guionets.
suís →   veïna →   diürètic →   traïdoria →  colònia →  vàlua →  veí →  paciència →  diürn →   reüll →   nació →   peülla →   conseqüència →   cloïssa →   agrair →  
4.58.  Copia les paraules següents i separa'n les síl·labes amb guionets.
banyador → 
assassinat → 
passarel·la → 
revetlla → 
immensitat → 
maduixa → 
escletxa → 
atlètic → 
ascensor → 
arrossegar → 
tennis → 
metzina → 
corretja → 
allunyar → 
peixateria → 
4.59.  Copia les paraules següents i separa'n les síl·labes amb guionets.
vosaltres → 
transatlàntic → 
desaparèixer → 
reunir → 
antiinflamatori → 
besavi → 
subratllar → 
celobert → 
coincidir → 
inhàbil → 
contraindicació → 
benestant → 
sotsintendent → 
superabundant → 
sobreeixir → 
benaurat →