dijous, 8 de novembre de 2018

Ausiàs March: més enllà dels trobadors


AUSIÀS MARCH

el poeta escindit
Image result for ausiàs march

Ets fidel en l’amor?
En cas que ho creguis així, ¿en quina mesura combinaries l’amor pur i el desig sexual en les teves relacions? Potser no ho tens clar. És per això que t’hem preparat un text que t’ajudarà a trobar la resposta.


1.       T’inviten a una festa i allí et trobes amb tres persones amb les quals has estat sortint últimament. Què faries?

  1. Entrar a la valenta i veure què passa.
  2. Disfressar-te per passar desapercebut o desapercebuda.
  3. Fugir abans d’entrar.
  4. Cridar a qui més t’agradi i proposar-li d’anar a un altre lloc.
  5. A mi no em podria passar mai una cosa semblant.
2.       Quin moment de la jornada prefereixes?

  1. El migdia
  2. La matinada.
  3. El matí.
  4. La vesprada.
  5. La nit.
3.       Si tinguessis curiositat per saber algunes coses sobre  les relacions amoroses i el sexe, què                 preferiries llegir?

  1. Sols llibres científics o preguntar als teus pares
  2. El major nombre possible  de llibres.
  3. Qualsevol títol que caigui a les teves mans
  4. Sols els títols més suggestius.
  5. lectures que algú et recomani.
4.       Imagina’t una parella a la platja. Què deuen estar fent?

  1. Es banyaran
  2. Prendran el sol sense parlar entre ells.
  3. Es diran coses dolces i s’acaronaran.
  4. “Passaran” l’un de l’altre perquè no es coneixen.
  5. Parlaran i discutiran.
5.       Quina de les següents qualitats prefereixes?

  1. Constància.
  2. Afabilitat.
  3. Intel.ligència.
  4. Flexibilitat.
  5. Alegria.
6.       Imagina’t una bandera al vent. On es trobarà?

  1. En un vaixell en viatge.
  2. A l’entrada de la inauguració d’un congrés.
  3. A l’entrada d’un port o aeroport.
  4. Davant de la finestra d’un palau.
  5. En un vaixell que arriba a un port.
7.       Pensa en l’amistat. Amb quin sabor la definiries?

  1. Dolça.
  2. Salada.
  3. Àcida.
  4. Amarga.
  5. Agredolça.
8.       Quina d’aquestes relacions que et proposem no acceptaries?

  1. Una parella estable per a tota la vida.
  2. Relacions amb persones del mateix sexe.
  3. Relacions sado-masoquistes.
  4. Ser cèlibe.
  5. Viure sense parella fixa.
9.       Imagina’t un palau antic: quina cosa hi voldries fer?

  1. Conèixer-ne la història.
  2. Fotografiar-lo
  3. Visitar-lo
  4. Conéixer-ne els habitants.
  5. Descobrir-ne els racons desconeguts i inexplorats.
10.    Quin tipus d’homes o de dones t’agraden?

  1. No tens un model prefixat.
  2. Intel.ligents.
  3. Físicament agradables.
  4. Físicament  agradables i intel.ligents.
  5. Que tinguin una forma de ser semblant a la teva.


PUNTUACIÓ DEL TEST


            1          2          3          4          5          6          7          8          9          10
a          0          3          0          8          10        0          10        1          10        0         
b          5          5          8          10        7          1          8          7          3          2         
c          7          10        2          5          1          10        2          9          0          5         
d          6          0          0          2          0          7          0          0          6          7         
e          9          6          5          0          4          4          5          5          9          9         

dimecres, 7 de novembre de 2018

Els gèneres trobadorescos



Els Trobadors by Pepeta on Scribd

(http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/els-trobadors-i-la-lirica-trobadoresca-amb-laura-borras/video/3371790/)
(http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Laura-Borras-Avui-els-trobadors-podrien-ser-els-cantautors/video/3346170/)



dijous, 1 de novembre de 2018

Literatura medieval 2





  • Related image
  • A la il.lustració, un trobador festeja una dama en una cort feudal. Compon cançons, poemes amorosos amb música per ser interpretats, no llegits. Potser els recitarà un joglar en comptes d'ell mateix. trobador (compositor) i joglar (només l'intèrpret) són dues categories d' artistes diferents.

  • https://www.scribd.com/document/373097480/La-llegenda-del-cor-menjat

  • Els  poemes trobadorescos es conserven acompanyats de les vides, una biografia breu dels trobadors que els serveixen de presentació. Les vides de Jaufré Rudel i Guillem de Cabestany són de les més conegudes. Rudel viu un amor impossible, perquè s' enamora de la comtessa de Trípoli sense conèixer-la, només d' oïdes, pel que li expliquen d'ella. Separat de la dama, els seus poemes parlen de  " l' amor de lluny " , de l'absència i la distància. Guillem de Cabestany, en canvi, gaudirà de l' amor prohibit, transgressió que provocarà un final tràgic.

  • https://
www.scribd.com/document/373097480/La-llegenda-del-cor-menjat

dimarts, 30 d’octubre de 2018

Literatura medieval 1

L'EDAT MITJANA (1)

LA LITERATURA MEDIEVAL
S. XII i XIII



CONTEXT HISTÒRIC

L' Edat Mitjana és el període que comprèn des de la caiguda de l'imperi romà d'Occident (476) fins a la conquesta de Constantinoble pels turcs (1453).

ÀMBIT SOCIOECONÒMIC
- L'economia és agrària.
La societat s'organitza segons el model del feudalisme, que es basa en el vincle de vassallatge entre el senyor feudal i el serf. 

ÀMBIT POLÍTIC
- La fragmentació de l'Imperi romà configura una Europa formada per unadiversitat de regnes de fronteres canviants.
- Les invasions són freqüents i hi ha una gran inseguretat política.

ÀMBIT RELIGIÓS
L' Església és la institució més poderosa: no tan sols domina la política i l'economia (basada en la possessió de la terra), sinó que governa les consciències dels individus i la manera de viure.

ÀMBIT CULTURAL
- La cultura, la lectura i l'escriptura són patrimoni de l'Església.
- Els monestirs són els centres de cultura del moment. Hi conflueix el saber de l'antiguitat grecollatina, de l'espiritualitat cristiana i de la cultura àrab.

ÀMBIT LINGÜÍSTIC
El llatí és la llengua de cultura, del dret i de les institucions.
- Al llarg de l'edat mitjana, es formen les llengües vulgars, que a poc a poc prenen espai al llatí i acaben imposant-se. Els primers textos escrits en llengua vulgar ( o si més no, els més antics conservats) pertanyen en aquest període (Alta Edat Mitjana). El primer document al.lusiu a una llengua vulgar, és una disposició del Concili de Tours (813), que demana als bisbes que les homilies siguin traduïdes a la llengua "rústega" ("in rusticam romanam lingua"), vulgar, la que parla el poble.
- La llengua catalana es forjarà com a llengua diferent del llatí (s. X-XII), tot i que el llatí conservarà el monopoli de la llengua escrita fins pràcticament ben entrat el S. XIII.
- Els primers versos en una llengua romànica ( que es conserven): exaltació paralitúrgica de Sta. Eulàlia, en un document de finals del S. I. Els grans poemes com la Chanson de Roland i El cantar del Mío Cid, o l'obra del duc d'Aquitània (S. XII).
- Pel que fa al català, els textos més antics conservats són del S. XIILes Homilies d'Organyà (incloses en un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli) i el Forum Iudicum (conjunt de lleis visigòtiques) o també anomenat Llibre jutge. *



CONTEXT LITERARI

La literatura medieval:
Cultiva els gèneres heretats de la tradició greco-llatina, però trenca amb la temàtica i els ideals clàssics.
- És el reflex de la societat de l'èpocaCada estament social conrea una literatura adequada a la seva condició i manera d'entendre el món.*

LITERATURA CORTESA
- En l'àmbit de la noblesa i la cort es cultiva la literatura cortesana i cavalleresca, que canta, d'una banda, les gestes dels cavallers i, d'altra banda, l'amor cortesà.

LITERATURA RELIGIOSA
- La literatura religiosa o doctrinal és obra de l'església, i té com a objectiu ensenyar al poble i guiar-lo pel camí de la fe.

LITERATURA POPULAR
- El poble crea la literatura popular, constituïda per cançons de feina i de festa relacionades amb el calendari.  Literatura de tradició oral.