APOL.LO I DAFNE
Abans de tot, Apol·lo és fill de Zeus i Leto.
És el déu del sol, del vaticini i de la música. Els seus atributs
principals són l’arc, la fletxa i la cítara. El seu símbol és el llorer i
els llocs de culte són Delos i Delfos. Per altre banda, Dafne és la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea. És una gran caçadora i també sacerdotessa de Gea.
Ovidi comença a relatar l’episodi així (versió): “ EL primer amor de Febo (Apol·lo) va ser Dafne, filla de Peneu, i no va ser producte del cec atzar sinó de la violenta colera de Cupido”.
Apol·lo després de matar a la temible serp Pitó que s’amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d’una vegada per totes acabarien amb la vida de la criatura i farien que Apol·lo s’apropiés del prestigiós Oracle.
Ple d’orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur l’arc i fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infalibles, ja que havia aconseguit matar a aquella bèstia i el déu Eros li va respondre que les seves feien més mal, ja que es tractaven de l’amor. Eros (Cupido) tenia dues fletxes: una era la de l’amor, amb la punta daurada, i l’altra era la del refús, amb la punta de plom. Davant l’ofensa d’Apol·lo, Eros ple de fúria li va disparar una fletxa d’or, fent que aquest s’enamorés bojament de la nimfa Dafne, mentre que a ella li va disparar la de plom, fent odiar l’amor i especialment el d’Apol·lo.
Apol·lo després de matar a la temible serp Pitó que s’amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d’una vegada per totes acabarien amb la vida de la criatura i farien que Apol·lo s’apropiés del prestigiós Oracle.
Ple d’orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur l’arc i fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infalibles, ja que havia aconseguit matar a aquella bèstia i el déu Eros li va respondre que les seves feien més mal, ja que es tractaven de l’amor. Eros (Cupido) tenia dues fletxes: una era la de l’amor, amb la punta daurada, i l’altra era la del refús, amb la punta de plom. Davant l’ofensa d’Apol·lo, Eros ple de fúria li va disparar una fletxa d’or, fent que aquest s’enamorés bojament de la nimfa Dafne, mentre que a ella li va disparar la de plom, fent odiar l’amor i especialment el d’Apol·lo.
Així doncs, Apol·lo perseguia contínuament a Dafne, i aquesta fugia d’ell com si fos un monstre.
Apol·lo li pregava el seu amor i ella s’amagava en les profunditats del bosc per evitar ser enxampada pel seu pretendent. Però la sort no va estar de part de Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven a Apol·lo a què l’atrapés. En veure’s sense escapatòria, Dafne va invocar al seu pare Peneu per a què aquest la convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la seva llibertat. De cop, la pell de la nimfa es va convertir en una escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus peus i la terra es van convertir en un, ja no podia moure’s, es van començar a lligar les arrels que sortien de les seves extremitats amb la terra. Apol·lo veient com la seva musa es convertia en arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l’esperit de la nimfa en l’arbre. En veure que Dafne ja no podia ser la seva muller, Apol·lo va prometre que l’estimaria eternament i que les seves branques serien la corona dels herois.
Apol·lo li pregava el seu amor i ella s’amagava en les profunditats del bosc per evitar ser enxampada pel seu pretendent. Però la sort no va estar de part de Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven a Apol·lo a què l’atrapés. En veure’s sense escapatòria, Dafne va invocar al seu pare Peneu per a què aquest la convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la seva llibertat. De cop, la pell de la nimfa es va convertir en una escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus peus i la terra es van convertir en un, ja no podia moure’s, es van començar a lligar les arrels que sortien de les seves extremitats amb la terra. Apol·lo veient com la seva musa es convertia en arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l’esperit de la nimfa en l’arbre. En veure que Dafne ja no podia ser la seva muller, Apol·lo va prometre que l’estimaria eternament i que les seves branques serien la corona dels herois.
Finalment, Apol·lo va fer que l’arbre sempre lluïs verd i bonic gràcies als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat.
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/apollo/daphne.html
2. Mira i escolta aquesta història moderna d'amor.
- Quins personatges hi apareixen?
- Quina relació trobes entre els personatges que apareixen al mite d' Apol.lo i Dafne i els que apareixen al vídeo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada