L'accent diacrític

Marquem en groc les novetats derivades de l'aprovació de l'Ortografia catalana (IEC, 2016).

1. Els monosíl·labs només s'accentuen en els 15 casos següents, en què es fa servir l'accent diacrític per distingir significats (taula):

Accents diacrítics
bé/be	déu/deu	és/es	mà/ma	més/mes
món/mon	pèl/pel	què/que	sé/se	sí/si
sòl/sol	són/son	té/te	ús/us	vós/vos

2. S'escriuen sense accent diacrític la resta de monosíl·labs i qualsevol paraula de més d'una síl·laba. Exemples:

bota (botes), dona (dones), feu, fora, molt (molta, molts, moltes), mora (mores), net (neta, nets, netes), os (ossa, ossos, osses), seu (seus),soc, vens (venen), ves

3. També s'escriuen sense accent els compostos i derivats de les paraules del punt 1. Exemples:

adeu, adeu-siau, marededeu, redeu, semideu, rodamon, a contrapel, repel, entresol, subsol

Però es conserva en aquells casos que s'escriuen amb guionet: pèl-roig.

4. Segons preveu l'Ortografia catalana, és admissible l'ús de l'accent diacrític en casos no recollits al punt 1 si apareixen en enunciats aïllats, com ara titulars o etiquetes, en què hi pugui haver una ambigüitat que no resol el context comunicatiu..

5. Taula dels 15 accents diacrítics

Amb accent		Sense accent
bé	Adverbi, conjunció, interjecció: Li ha sortit bé. Bé ha dit que vindria. Bé, bé! Nom masculí [pl. béns], "satisfacció", "hisenda": Desitjar el bé de tothom. Béns immobles.	be	Nom masculí [pl. bens], "anyell". Nom femení [pl. bes], "nom de la lletra b".
déu	Nom masculí [pl. déus], "divinitat, ésser suprem".	deu	Altres usos [pl.  deus] (numeral 10, "font", verb deure).
és	Verb ser.	es	Altres usos (pronom feble, article salat, plural de la lletra e).
mà	Nom femení [pl. mans], "terminació del braç".	ma	Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare.
més	Adverbi, quantitatiu: N'hi ha més. És més difícil que abans.	mes	Altres usos (nom masculí [pl. mesos], "part de l'any"; conjunció; plural del possessiu ma).
món	Nom masculí [pl. mons], "conjunt de totes les coses creades; la Terra".	mon	Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare.
pèl	Nom masculí [pl. pèls], "filament que creix a la pell".	pel	Contracció [pl. pels] de per i el.
què	Relatiu (precedit de preposició), interrogatiu, exclamatiu, nom [pl. quès]: El títol amb què s'ha traduït. Què ha fet avui? Explica'm què ha fet. Què dius ara!  Voler saber el què.	que	Altres usos (relatiu, conjunció, quantitatiu): El càrrec que ara té. Sembla que plou.Que bonic!
sé	Verb saber.	se	Pronom feble: No se sap on és.
sí	Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Sí que vindrà.  Nom masculí [pl. sís], "afirmació": Va dir que sí. 53% a favor del "sí".	si	Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, "nota musical" [pl. sis]; nom masculí, "interior" [pl. sins]): Només pensa en si mateix. Si que triga! Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si.
sòl	Nom masculí [pl. sòls], "superfície del terreny".	sol	Nom masculí [pl. sols], "astre", "nota musical"; adjectiu [pl. sols].
són	Verb ser.	son	Nom masculí [pl. sons], "acte de dormir"; nom femení [pl. sons], "ganes de dormir"; possessiu àton [pl. sos]: Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare.
té	Verb tenir.	te	Altres usos (pronom feble, "infusió", nom de la lletra t).
ús	Nom masculí [pl. usos], "acció d'usar".	us	Pronom feble: Us ha de dir una cosa.
vós	Pronom fort: Parlen de vós.	vos	Pronom feble: Vestiu-vos.

Novetats ortogràfiques 2016