Futur

Utilitzem el temps futur per referir-nos a un fet o a una acció que es farà realitat en un temps posterior, després del present:

Ahir plovia, avui plou una mica, demà no plourà.
Abans no rebia cap missatge, ara en rebo uns quants, d’ara endavant en rebré molts.

També podem utilitzar el futur per expressar una ordre, un manament o una amenaça:

Aniràs d’excursió, tant si vols com si no vols.Si no fas bondat, rebràs un càstig.

Models de conjugació

El futur dels verbs regulars es conjuga d’acord amb el model a què pertany cada verb.

1 cantar	2a perdre	2b témer	3a dormir	3b servir
cant aré cant aràs cant arà cant arem cant areu cant aran	perd ré perd ràs perd rà perd rem perd reu perd ran	tem eré tem eràs tem erà tem erem tem ereu tem eran	dorm iré dorm iràs dorm irà dorm irem dorm ireu dorm iran	serv iré serv iràs serv irà serv irem serv ireu serv iran

Remarca: una E intrusa

Els verbs que acaben en -re, com batre (i els seus derivats: debatre, combatre, rebatre), concebre, percebre, rebre, rompre (i els seus derivats: irrompre, interrompre, corrompre), i els que acaben en –metre (admetre, cometre, transmetre) perden la -e final de l’infinitiu abans de les terminacions del futur:

perdr(e)	debatr(e)	percebr(e)	interrompr(e)	admetr(e)
perdr é perdr às perdr à perdr em perdr eu perdr an	debatr é debatr às debatr à debatr em debatr eu debatr an	percebr é percebr às percebr à percebr em percebr eu percebr an	interrompr é interrompr às interrompr à interrompr em interrompr eu interrompr an	admetr é ademtr às admetr à admetr em admetr eu admetr an

Quan parlem, sovint pronunciem una -e- de reforç abans de la -r- (perderé, admeteré), però no l’hem de pronunciar en la parla formal i no l’hem d’escriure mai.

Remarca d’ortografia: una R traïdora

En el verb prendre i derivats (aprendre, comprendre, emprendre, desprendre, reprendre, etc.) la primera -r- emmudeix en el futur i el condicional, però s’ha d’escriure.

prendre	aprendre	comprendre	emprendre	desprendre
prendré prendràs prendrà prendrem prendreu prendran	aprendré aprendràs aprendrà aprendrem aprendreu aprendran	comprendré comprendràs comprendrà comprendrem comprendreu comprendran	emprendré emprendràs emprendrà emprendrem emprendreu emprendran	desprendré desprendràs desprendrà desprendrem desprendreu desprendran

Exercicis per practicar

Nodes 1	440-R	441-R	443-R	444
SpeakCat	1	2	3	4	5	6	7

---

Identifica els verbs en futur.

NON NON DE NADAL (poema de Joana Raspall)

T’ ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.

Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.

---

Completa les oracions següents amb el futur simple dels verbs entre parèntesi

Els meus pares  (ANAR) a veure’m al teatre el dia de l’estrena.
Ara no us agrada res, però segur que de grans  (MENJAR-vosaltres) de tot.
No sé si a les nou encara  (ESTAR-nosaltres) a cal Jordi.
No  (ESTIMAR- jo) mai ningú com t’he estimat a tu.
No  (FER-ells) res sense el vostre permís.
Si us interessa el tema, ja el  (DEBATRE-nosaltres) quan  (VOLER-vosaltres).
No  (SABER-tu) mai tota la veritat.
Saben quan  (PODER-ells) acabar el treball?
Mai  (ADMETRE-tu) que la culpa va ser teva?
Quan  (REBRE-nosaltres) els llibres nous?
Quan  (SER-vosaltres) responsables dels vostres actes?
Ara discuteixen per tonteries, però d’aquí a uns anys  (DISCUTIR-ells) per coses més serioses.
Si feu això,  (COMETRE-vosaltres) un greu error.
Si no et poses les ulleres  (CONFONDRE-tu) ltotes les lletres.
Les festes del poble es  (CLOURE) amb focs d’artifici.
Aquest llibre segur que t’ (INTERESSAR) molt.
Quan s’assabentin de l'engany segur que  (DISCUTIR-ells) de debò.
Quan sigui gran em  (COSIR) els botons i em  (PLANXAR) la roba.
Aquesta tardor  tu (COLLIR) les prunes de l'arbre.