Quieta nit
Pere Calders va néixer a Barcelona el 29 de setembre del 1912, on va morir el 21 de juliol del 1991. La Diputació de Barcelona n'ha publicat el llibre 8 contes de Nadal, del qual en llegim Quieta nit.
L’Agustina, des de la cuina, tombà una cadira en alçar-se. Qui sap quina atenció ens va correspondre a tots, que acordàrem un silenci i ens miràrem els uns als altres, seguint amb l’oïda la fressa lenta de la minyona. El passador va fer el xerric de sempre i, en canvi, l’Agustina deixà sentir una exclamació tan desacostumada, que l’Ernest intentà acudir-hi ràpidament. Però no tingué temps, perquè la figura rodona i vermella d’un Pare Noel obstruí la porta del menjador. Duia un sac de tela blanca a l’esquena, i les filagarses de la barba el van fer esternudar dues o tres vegades.
—Fa fred, al carrer —va dir, per justificar-se. I, de seguida, mentre picava de mans (potser per desentumir-se o per encomanar animació ), preguntà —: ¿On són els nens?
L’Ernest el va agafar per la mànega i el contacte de la franel·la li donà una esgarrifança.
—Són a dalt, dormint. Però si no parla més baix, els despertarà —digué.
—El despertar nens forma part de la meva feina.
La Isabel va enutjar-se i (vet ací una virtut seva) ens va tornar l’aplom a tots amb unes paraules plenes de sentit:
—Li han donat una mala adreça. En aquesta casa fem Reis.
Estirà el braç dret, assenyalant el pessebre que ocupava tot l’angle de l’habitació, i va mantenir una actitud estatuària, esperant que la visita comprengués el mal gust d’una més llarga permanència.
El vell deixà el sac a terra calmosament, va abaixar el braç de la Isabel amb un gest despreocupat i contemplà el pessebre durant una bona estona.
(Veg. text íntegre a googlesite)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada