MORFOLOGIA NOMINAL

Recordeu!

Hi ha substantius que canvien de significat (homònims) segons el gènere. Per exemple:

el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)
un editorial (article) una editorial (empresa editora)
el fi (finalitat, objectiu) la fi (el final)
el llum (aparell que il·lumina) la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
el planeta (astre) la planeta (destí)
el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment) la terra (altres sentits)
el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar)
el còlera (malaltia) la còlera (ràbia)
el pols (batec) la pols (partícules)
el pudor (modèstia) la pudor (mala olor)
el vall (excavació) la vall (depressió entre muntanyes)


Sovint usem malament el gènere d'algunes paraules per influència del castellà

En català són masculins

els afores
un avantatge
el compte
els espinacs
el corrent
el costum
el deute
el dubte
un estratagema
el front
el titella
el llegum
el lleixiu
el pebre
el pendent
el senyal

En català són femenins

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
les postres
la síndrome
la sida
la xocolataç

(per saber-ne més, clickeu aquí!)



Per practicar:
http://usuaris.tinet.org/aragones/morfocat/masculins1.htm (MORFOLOGIA NOMINAL)
http://www.ua.es/personal/robert.escolano/aprenentatge/exercicis/exercicis/iniciacio/morfologia_nominal/morfologia01.htm (CANVIAR EL GÈNERE)
http://www.xtec.cat/~mibanez1/morfnom.html
http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/senyor/f2eso.htm

I per fer l'animal...
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/animals/exercicis.html (MUD DE MOTS365)

l' Adjectiu

Adjectius

Definició

Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les coses. Indiquen les qualitats i característiques dels éssers o les coses.

Àguila

Majestuosa, impàvida, ingràvida, ufanosa. Dalt del cel sembla un estel. Ulls de foc, urpes de ferro, és l’àguila, si no m’erro.

Propietats

Són variables en el gènere (masculí i femení) i el nombre (singular i plural). Concorden en gènere i nombre amb el nom que complementen.
masculí singular	femení singular	masculí plural	femení plural

Són el nucli del sintagma adjectival.

En un sintagma nominal, fan de complement del nom.

En una oració de predicat nominal (verb ser, estar o semblar), fan de complement atribut.

Classificació

Es classifiquen en dos grans grups:

• Adjectius de dues terminacions
• Adjectius d’una sola terminació

Adjectius de dues terminacions o variables

Acabats en	masculí singular	femení singular -a	masculí plural -s	femení plural -es
consonant (plural +s)	curt buit fred tranquil	curta buida freda tranquil·la	curts buits freds tranquils	curtes buides fredes tranquil·les
Vocal àtona -i -o -u	savi minso europeu	sàvia minsa europea	savis minsos europeus	sàvies minses europees
Diftong -au -iu -ou	blau esportiu nou	blava esportiva nova	blaus esportius nous	blaves esportives noves

Acabats en vocal tònica

-à -à -í -ò -ú	català serè genuí rodó comú	catalana serena genuïna rodona comuna	catalans serens genuïns rodons comuns	catalanes serenes genuïnes rodones comunes

Acabats en –s, -ç, –x, –ix, –xt, –sc, –st o –ig

-s -ç -x -ix -xt -sc -st -ig	seriós, gras dolç fix fluix mixt fosc trist boig, lleig mig	seriosa, garssa dolça fixa fluixa mixta fosca trista boja, lletja mitja	seriosos, grassos dolços fixos fluixos mixtos foscos tristos bojos, lletjos mitjos	serioses, grasses dolces fixes fluixes mixtes fosques tristes boges, lletges mitges

Acabats en –e àtona

	masculí singular -e	femení singular -a	masculí plural -es	femení plural -es
	ample esquerre pobre digne directe	ampla esquerra pobra digna directa	amples esquerres pobres dignes directes	amples esquerres pobres dignes directes

Acabats en –aç, –iç o –oç

	masculí singular -ç	femení singular -ç	masculí plural -ços	femení plural -ces
-aç -iç -oç	audaç tenaç feliç veloç	audaç tenaç feliç veloç	audaços tenaços feliços veloços	audaces tenaces felices veloces

Adjectius d’una terminació o invariables

• Masculí i femení tenen la mateixa forma.
• Formen el plural afegint una s al singular.

Acabats en	singular	plural (s’afegeix -s)
-aire -au -eu	xerraire suau breu	xerraires suaus breus
-e -ble	alegre possible, amable	alegres possibles, amables
-ar -or	particular superior	particulars superiors
-al -el -il	actual fidel fàcil	actuals fidels fàcils
-ant -ent	elegant, amargant diferent, intel·ligent	elegants, amargants diferents, intel·ligents
-a -ista -ícola	idiota esportista agrícola	idiotes esportistes agrícoles

Epítet

Diem que un adjectiu és un epítet quan no afegeix informació sobre el nom, sinó que només indica una característica que ja se sap que la cosa anomenada té:

el fred hivern

la blanca neu

el calorós desert

L’epítet es fa servir per qüestions ornamentals i és una de les figures retòriques que utilitza el llenguatge literari.

Per practicar

Nodes 1	326	327	328	329	330	331
	332	333	334	335
Itineraris	140	142	143	144	145	146
	148	149	1412

Exercici: Reconeix noms, verbs i adjectius

El nom

Definició

Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat).
Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural).
El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN).
De vegades, aquest nom té com a complements uns altres noms que s’hi adjunten i s’hi subordinen per mitjà d’una preposició (SPrep).

• uns matolls de color crema
• •una massa de músculs i tendons, urpes i ullals

Classificació

Segons la seva extensió, el nom substantiu es pot classificar en:

• Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa …)
• Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d’un ésser (Joan, Maria, Ebre, Montseny, l’Índia, Sol, Tintín…)
  • Antropònims: designen una persona concreta amb nom propi (Pau, Laia…)
  • Topònims: designen un lloc concret amb nom propi (Montseny, Besòs, Eivissa, Itàlia…)

Segons el significat por ser:

• Concret: s’aplica a elements materials (taula, aigua, gos…)
• Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament (amor, idea…)
• Individual: designa un sol ésser o una sola cosa (orella, dit, ocell, abella…)
• Col·lectiu: designa un conjunt d’individus (exèrcit, alumnat, eixam, ramat …)
• Comptable: admet els determinants numerals cardinals (cadira, llapis …)
• Incomptable: no admet els cardinals (diners, sucre, calor, paciència…)

Segons la seva formació pot ser:

• Simple: format per un sol mot (mar, coca, ull…)
• Compost:format per més d’un mot (caçamosques, para-xocs, bocabadat…)

El gènere: masculí i femení

Els noms que designen persones i animals solen presentar quatre formes, per mitjà de les quals expressem el gènere i el nombre.

Tipus	Terminacions	Exemples
Forma bàsica de formació del femení	masculí + a	noi-noia, avi-àvia, gat-gata
Canvis en la consonant	p –> b t –> d c –> g f –> v u –> v s –> ss l –> l·l	llop-lloba nebot-neboda amic-amiga serf-serva hereu-hereva gos-gossa Marcel-Marcel·la
Canvi de la vocal per a	e –> a o –> a u –> a	mestre-mestra monjo-monja fariseu-farisea
Canvis en la terminació	-na -ina -essa -esa	germà-germana veí-veïna, heroi-heroïna gall-gallina metge-metgessa, déu-deesa príncep-princesa
Formació del masculí a partir del femení	-a -ot	dida-didot, abella-abellot, guilla-guillot
Terminacions pròpies	or –> riu òleg –> òloga	actor-actriu, emperador-emperadriu filòleg-filòloga
Arrels diferents	terminacions lliures	pare-mare, marit-muller, gendre-nora, porc-truja, marrà-ovella, ase-somera, cavall-euga, amo-mestressa, boc-cabra
Invariables	-aire, -ista, -cida, -ta	el/la drapaire, el/la florista, el/la suïcida, el/la gimnasta

Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües romàniques.

Són masculins	Són femenins
el front, el senyal, el costum, el pendent, el corrent, el compte, el deute, el dubte, un avantatge, un anell, el llegum, el pebre, els espinacs, el lleixiu, un full (de paper), un titella, els afores, un bacteri, els tèrmits	la claror, la resplendor, una anàlisi, una amargor, una esplendor, la remor, una olor, una aroma, les postres, la síndrome, la sida, la suor, la dent, una allau, una àncora, la nespra, la cercavila, la vodka

Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení:

el mar / la mar el vessant / la vessant un art / una art

Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere:

Masculins	Femenins
el canal (via d’aigua) un editorial (article) el fi (objectiu, finalitat) el llum (aparell) un ordre (contrari de desordre) el planeta (astre) el son (dormida) el terra (sol, paviment) el clau (de clavar) el còlera (epidèmia) el pols (batec) el pudor (modèstia) el vall (excavació)	la canal (conducte, canonada) una editorial (empresa) la fi (acabament) la llum (claror, corrent elèctric) una ordre (manament) la planeta (destí) la son (ganes de dormir) la Terra (el planeta) la clau (d’obrir portes) la còlera (ràbia) la pols (partícules) la pudor (mala olor) la vall (entre dues muntanyes)

El nombre: singular i plural

Formació del plural	Exemples	Remarques
Forma bàsica singular + s	home-homes paret-parets
Els substantius acabats en -a àtona fan el plural acabat en -es.	casa-cases dona-dones	Alteracions ortogràfiques: -ca -ques: boca-boques -ça -ces: peça-peces -ja -ges: platja-platges -ga -gues: amiga-amigues -gua -gües: llengua-llengües -qua -qües: pasqua-pasqües
Els substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns per a formar el plural.	mà-mans veí-veïns pi-pins carbó-carbons	Només afegeixen -s: – Noms de lletra: les as, les es, les emes… – Noms de notes musicals: els dos, els res, els mis… – Formes gramaticals: els sís, els nos Altres: sofàs, cafès, vostès
Els substantius acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural acabat en -os.	mes-mesos comerç-comerços reflex-reflexos calaix-calaixos despatx-despatxos	Els acabats en -s poden: – duplicar la essa: os-ossos, cabàs-cabassos, tros-trossos. – no duplicar la essa: cas-casos, vas-vasos, nus-nusos. Fan el plural afegint -s: apèndixs, falçs, índexs, linxs…
Els substantius acabats en -sc, -st, -xt, -ig fan el plural acabat en -s o bé en -os.	disc-discs/discos gust-gusts/gustos text-texts/textos passeig-passeigs/passejos
Hi ha substantius invariables: – dies de la setmana – acabats en -us – alguns compostos – altres	– dilluns, dimarts, dimecres… – virus, tipus, focus, cactus – trencaclosques, milhomes – fons, temps, pols, llapis, tos, urbs
Certs mots no tenen forma per al singular:	les acaballes, les pessigolles, els afores, les postres, les alicates, les noces, les setrilleres, les tisores, les beceroles, els pantalons, les bermudes, els pantis,els calçotets, els sostenidors

Per practicar

---

Nodes 1	232	233	234	235	236	262
	263	264	265	266	267	268
	270	272	323

---

Identifica els noms d'aquest text.

És un fet documentat que els soldats de l' Imperi romà, a l' època de Juli Cèsar, protegien rutinàriament les seves comunicacions amb mètodes criptogràfics. És obvi que en un temps en què els enemics de l' imperi eren uns bàrbars analfabets que precisament els romans tenien la intenció de civilitzar, no calia filar gaire prim en qüestions de seguretat. L'únic mètode de xifratge imperial de què es té constància ha passat a la història com a «mètode de Juli Cèsar».