El condicional

Utilitzem el temps condicional per referir-nos a un fet o una acció futuravista des del passat:

Va decidir que no s’examinaria: pensava que no aprovaria.

El temps condicional també s’utilitza quan volem referir-nos als fets o accions següents:

Un fet o una acció que només es pot realitzar si es compleix la condició	Si pogués, m’apuntaria a natació. Si et llevessis més d’hora, hi arribaries a temps.
Un fet o una acció com a probable	Crec que ara el partit no el guanyaríem.
L’expressió de demanar i donar consells	–Tu t’hi apuntaries? –Jo, si fos de tu, m’hi apuntaria.

El condicional es conjuga segons els models següents:

1 cantar	2a perdre	2b témer	3a dormir	3b servir
cant aria cant aries cant aria cant aríem cant aríeu cant arien	perd ria perd ries perd ria perd ríem perd ríeu perd rien	tem eria tem eries tem eria tem eríem tem eríeu tem erien	dorm iria dorm iries dorm iria dorm iríem dorm iríeu dorm irien	serv iria serv iries serv iria serv iríem serv iríeu serv irien

Els verbs que acaben en –re, com batre (i els seus derivats: debatre, combatre, rebatre), concebre, percebre, rebre, rompre (i els seus derivats: irrompre, interrompre, corrompre), i els acabats en –metre (admetre, cometre, transmetre) perden la –e final de l’infinitiu abans de les terminacions del condicional.

perdr(e)	debatr(e)	percebr(e)	interrompr(e)	admetr(e)
perdr ia perdr ies perdr ia perdr íem perdr íeu perdr ien	debatr ia debatr ies debatr ia debatr íem debatr íeu debatr ien	percebr ia percebr ies percebr ia percebr íem percebr íeu percebr ien	interrompr ia interrompr ies interrompr ia interrompr íem interrompr íeu interrompr ien	admetr ia ademtr ies admetr ia admetr íem admetr íeu admetr ien

Quan parlem, sovint pronunciem una –e– de reforç abans de la –r– (perderia, admeteria), però no l’hem de pronunciar en la parla formal i no l’hem d’escriure mai.