divendres, 16 de febrer del 2018

l'Edat antiga 6

La literatura llatina
Image result for literatura romana


Cap als segles II-I aC, quan l'esplendor de la cultura grega ja feia temps que havia començat a decaure, una nova civilització va prendre el relleu: ROMA.Aquesta petita ciutat d'Itàlia va anar estenent progressivament els seus dominis fins a esdevenir la primera potència militar, política i cultural d'Occident.
La literatura romana rep l'herència de la cultura grega, i la continua imprimint-hi el seu caràcter propi. Els autors llatins segueixen els models dels gèneres literaris grecs, però adapten els temes a les seves tradicions i llegendes.




L'ÈPICA
Virgili (70-19Ac) és el principal representant de l'èpica llatina. Considerat el poeta nacional de Roma per la seva obra més important, l'Eneida.L'emperador August li va encarregar que escrivís un poema èpic que relacionés la família imperial amb l'heroi fundador del llinatge romà, Enees. 

L'Eneida narra els orígens mítics de la raça romana en dues parts. La primera part, inspirada en L'Odissea (Homer), narra el viatge de l'heroi a itàlia. La segona part, inspirada en L'Ilíada,  narra l'arribada al Laci, les lluites per territori i la fundació de Lavínium, ciutat on viuran Ròmul i Rem, els fundadors de Roma.




LA LÍRICA
(gènere literari a què pertanyen els poemes que expressen els sentiments i pensaments dels poetes).
La millor poesia lírica de la literatura llatina es produeix entre els segles I aC i dC. els seus màxims representatants són Càtul, Horaci i Ovidi.

Horaci (65-8aC) va ser com Virgili, un poeta de la cort d'August, que sempre l'admirà i el respectà. De les seves obres en destaquen les  Odes i els Epodes, on canta la vida quotidiana, el gaudi dels petits plaers, l'amor, el pas del temps... D'Horaci provenen dos grans tòpics literaris: el carpe diem, que expressa la fugacitat de la vida i la necessitat de gaudir del present; i el beatus ille, que manifesta l'ideal d'una vida en contacte amb la natura, lluny dels negocis humans.



Els tòpics literaris o llocs comuns heretats de la tradició són el conjunt de motius temàtics que els nostres poetes cultes, (i en alguns casos, els anònims populars) utilitzen per situar la seva obra en una tradició literària. Els tòpics més presents són:

Tempus fugit: "El temps passa massa depressa". Es refereix, també, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records.
Carpe diemtema de la literatura clàssica, reprès pels poetes del Renaixement que, després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten a viure amb intensitat i plaer.



- Beatus illeTema de la poesia del Renaixement, provinent del model llatí d'Horaci. És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla i perfecta.
Collige, virgo, rosas"Agafa, verge, roses". La joventut i la bellesa són passatgeres i, per això, cal gaudir-ne abans que el temps no ens les prengui.
Ubi sunt"On són? Què se n'ha fet?" És el lament de les joies i  dels èxits del passat perdudes amb el pas del temps i que no han de tornar. Es tracta d'una mirada nostàlgica cap al passat."Qualsevol temps passat, va ser millor".
Puer senilis"El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove". Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.



dijous, 15 de febrer del 2018

L'Edat Antiga 5

ANTÍGONA


CREONT: (A Antígona). I tu que acotes el cap a terra, afirmes o negues haver realitzat aquests actes?
ANTÍGONA: Afirmo haver-ho fet. Mai no ho negaré.
CREONT: Digues-me, amb brevetat, sense ambigüitats: coneixes l'edicte que prohibia realitzar aquesta acció?
ANTÍGONA: El coneixia. per què no l'havia de conèixer si era ben públic?
CREONT: I tanmateix has gosat transgredir les lleis?
ANTÍGONA:  Perquè no era Zeus qui me les dictava, ni mai la Justícia que té el seu estatge entre els déus subterranis no ha ordenat lleis semblants entre els homes. No creia tampoc que les teves lleis, les lleis d'un home mortal fossin tan fortes que donessin la possibilitat de transgredir les lleis no escrites i imperibles dels déus, perquè aquestes tenen validesa no d¡avui, ni d'ahir, sinó de sempre i ningú no sap des de quan existeixen. Jo no tenia intenció de presentar-me a la Justícia dels déus per transgredir-les, enduta per la por a les decisions de qualsevol home. Que havia de morir ja ho sabia, per què no?, encara que tu no haguessis fet la proclama. I si moro abans de temps, jo penso que és un guany, i a qui, com jo, viu entre infortunis, per què no li ha d'ésser un guany la mort? I que m'ateny aquesta malastrugança no és per a mi gens dolorós. En canvi, si comportés que un fill de la meva pròpia mare mort restés insepult, això sí que m' entristiria.les teves amenaces, en canvi, no em preocupen. I si ara et sembla una bogeria això que he fet, tal volta el boig és el jutge que em condemna per boja.


1. Quines són les lleis que entren en conflicte en aquesta tragèdia?
2. Digues quina de les lleis definides a l'activitat anterior és més important per a Antígona. Com ho demostra?
3. Descriu les qualitats que Antígona posa de manifest en l'obra.
4. Explica per què creus que elpersonatge d'Antígona ha tingut tant de relleu en el teatre universal.

dimecres, 14 de febrer del 2018

La literatura antiga 4

EL CICLE DE TEBES



Èdip Rei és una tragèdia grega escrita per Sofòcles. Tota l’acció es desenvolupa a la ciutat grega de Cadmos també coneguda amb el nom deTebesÈdip era fill de Laios i Iocasta. Quan era petit un endeví va predir que ell mataria al seu pare i  es casaria amb la seva mare. Per tal d’evitar la profecia el van abandonar a les muntanyes però va ser trobat i cuidat per un pastor fins que es va fer gran.


La història diu que Tebes era governada pel rei Laios fins que un dia va ser assassinat  i un esfinx va passa a dominar la ciutat. L’esfinx es va col·locar a l’entrada de la ciutat i formulava una endevinalla a tots aquells que volien passar, si no donaven la resposta correcta eren assassinats per la bèstia. La ciutat va estar dominada per l’esfinx fins que un dia Èdip va respondre l’endevinalla i va matar a l’esfinx, d’aquesta manera va ser coronat com a rei de Tebes i maridat amb la jove vídua de Laios: Iocasta.

 Més endavant la pesta arriba a la ciutat. El rei va demanar a l’oracle la solució d’aquest problema i l’oracle li va contestar que només es solucionaria quan es trobes el culpable de la mort del Rei Laios. Així que Èdip fa cridar a l’endeví Tirèsies perquè li reveli la veritat i li digui qui és el culpable. En un principi l’endeví es mostra contrari a dir la veritat, i Èdip l’acusà de ser el culpable de l’assassinat però Tirsies l’acusa a ell de ser l’assassí i el rei acusa al seu cunyat Creont, de voler el regnat de Tebes.

Iocasta`, l’esposa d’Èdip para la discussió i li explica al seu marit que per evitar la profecia van abandonar al seu fill a una muntanya. Èdip se’n recorda d’haver matat a un home durant el seu exili i se n' adona de la seva culpabilitat. Però arriben les noticies de que el pare adoptiu d’Èdip ha mort de vell fent que no es compleixi la profecia, però un dels criats li confessà que en realitat ell era un fill adoptat ja que va ser abandonat per un criat de Laios. Èdip va a buscar aquest criat que al final li acaba confessant la veritat . Mentrestant Iocasta en vista del compliment de la profecia es suïcidaÈdip en veure aquesta situació es va treure els ulls i s’exilià seguint una vida de vagabund, Creont serà el nou rei de Tebes. I Creont, en assumir la regència,  expulsa Èdip de la ciutat, que marxa a l'exili acompanyat de la seva filla Antígona: ella guiarà al seu pare cec fins a la mort. Mentrestant,Etèocles i Polinices decideixen alternar-se  en el tron de Tebes un any l'un i el següent, l'altre. Comença el govern Etèocles, però al cap d'eun any es nega a cedir el lloc al seu germà i el fa fora de la ciutat. Polinices es refugia a la cort d'Adrast, rei d'Argos, i el convenç per emprendre una campanya militar contra Tebes per recuperar-ne el tron. Els germans s'enfronten en batalla i moren tots dos. Antígona, que havia tornat a Tebes en morir Èdip, presencia la mort de tots dos. Després d'aquests fets, Creont torna a fer-se càrrec del govern de la ciutat. I prohibeix enterrar Polinices per traïdor. Antígona, es rebel.la i decideix donar sepultura a tots dos germans. Tot plegat serà l'argument de la tragèdia Antígona, també de Sòfocles.

L''Edat Antiga (3)


APOL.LO I DAFNE


Image result for APOLO I DAFNE

Abans de tot, Apol·lo és fill de Zeus i Leto. És el déu del sol, del vaticini i de la música. Els seus atributs principals són l’arc, la fletxa i la cítara. El seu símbol és el llorer i els llocs de culte són Delos i Delfos. Per altre banda, Dafne és la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea. És una gran caçadora i també sacerdotessa de Gea.


Ovidi comença a relatar l’episodi així (versió): “ EL primer amor de Febo (Apol·lo) va ser Dafne, filla de Peneu, i no va ser producte del cec atzar sinó de la violenta colera de Cupido”.
Apol·lo després de matar a la temible serp Pitó que s’amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d’una vegada per totes acabarien amb la vida de la criatura i farien que Apol·lo s’apropiés del prestigiós Oracle.
Ple d’orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur l’arc i fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infalibles, ja que havia aconseguit matar a aquella bèstia i el déu Eros li va respondre que les seves feien més mal, ja que es tractaven de l’amor. Eros (Cupido) tenia dues fletxes: una era la de l’amor, amb la punta daurada, i l’altra era la del refús, amb la punta de plom. Davant l’ofensa d’Apol·lo, Eros ple de fúria li va disparar una fletxa d’or, fent que aquest s’enamorés bojament de la nimfa Dafne, mentre que a ella li va disparar la de plom, fent odiar l’amor i especialment el d’Apol·lo.

 Així doncs, Apol·lo perseguia contínuament a Dafne, i aquesta fugia d’ell com si fos un monstre.
Apol·lo li pregava  el seu amor i ella s’amagava en les profunditats del bosc per evitar ser enxampada pel seu  pretendent. Però la sort no va estar de part de Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven a Apol·lo a què l’atrapés. En veure’s sense escapatòria, Dafne va invocar al seu pare Peneu per a què aquest la convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la seva llibertat. De cop, la pell de la nimfa es va convertir en una escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus peus i la terra es van convertir en un, ja no podia moure’s, es van començar a lligar les arrels que sortien de les seves extremitats amb la terra. Apol·lo veient com la seva musa es convertia en arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l’esperit de la nimfa en l’arbre. En veure que Dafne ja no podia ser la seva muller, Apol·lo va prometre que l’estimaria eternament i que les seves branques serien la corona dels herois.

 Finalment, Apol·lo va fer que l’arbre sempre lluïs verd i bonic gràcies als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat.

 

1. Llegeix aquest passatge de les Metamorfosis d'Ovidi que narra el dissortat amor d'Apol·lo per Dafne, una nimfa filla del riu Peneu de la regió de la Tessàlia. En grec dafnh (dafne) vol dir 'llorer'.

 http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/apollo/daphne.html

2. Mira i escolta aquesta història  moderna d'amor.

-  Quins personatges hi apareixen?
-  Quina relació  trobes entre els personatges que apareixen al mite d' Apol.lo i Dafne i els que apareixen al vídeo?

L'Edat Antiga (2)

LES LITERATURES ORIENTALS
La literatura oriental que més ha influït en la civilització europea és l'hebrea.  Els hebreus eren un poble semític que s'instal.là a Palestina fa més de tres mil anys. Són els creadors de la Bíblia, un text fonamental, ja que esdevingué la base de les religions jueva i cristiana. 
La redacció de la Bíblia es va iniciar uns mil anys abans de crist i es va acabar al S. I o II dC.


LA LITERATURA GREGA
Si la literatura hebrea determina les creences religioses d 'Europa, la cultura grega és el bressol  de la civilització occidental, tant pel fa als sistemes polítics, com al pensament filosòfic  i a la literatura i  l'art.

La font d'inspiració de la literatura grega és sobretot la mitologia. Els mites són narracions que expliquen l'origen del món, dels fenòmens naturals, de les tradicions...així com les gestes de Déus i herois. Els mites relacionats amb la guerra de Troia i amb Tebes són els que més sovint han estat tractats pels autors grecs, sobretot a l' èpica i al teatre. Els principals gèneres literaris de la tradició europea tenen el seu origen a Grècia. El més antic és l'èpica.

La literatura occidental s'inaugura amb dos poemes èpics atribuïts aHomerLa Il.liada l'Odissea. El tema del qual parteixen els dos poemes ésla guerra de Troia, que enfrontà durant deu anys grecs contra troians.



Pel que fa al teatre occidental, tant la tragèdia com la comèdia, Va néixer a Grècia, a partir del culte a Dionís, déu del vi. La tragèdia grega assolí el seu apogeu al S. V aC, a Atenes, amb les obres d' Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

La tragèdia gira a l'entorn d'un conflicte generat pel destí i les passions humanes, amb personatges elevats (déus, herois, reis...) que es veuen abocats a un final tràgic. la lluita contra allò que és irremeiable és el nucli de les grans tragèdies gregues.

dilluns, 12 de febrer del 2018

L'Edat Antiga

EXPLICAR EL MÓN A TRAVÉS DEL MITE



Al llarg de la història, totes les cultures s'han preguntat sobre els grans enigmes de la humanitat: quin és l' origen de la vida? Què s'esdevé després de la mort? Existeix el més enllà? Quin és el sentit de l'existència?

Unes i altres, segons els moments i les circumstàncies històriques, han donat respostes diferents als mateixos interrogants.

Si l'home modern busca respostes a través de la ciència, com a sistema interpretatiu per entendre el món, l'home de l'edat antiga s'explicava la realitat a través del mite. I el mite no és tan sols un conjunt de relats fabulosos sobre déus i herois, no és tan sols una manera d'explicar l'origen del món i de tot allò que pren vida. El mite és un sistema simbòlic que, a través de la màgia de la paraula i de la creativitat més esplèndida, ens remet a la bellesa, a la més bella literatura.

QUÈ ENTENEM PER LITERATURA ANTIGA?

L'Edat antiga és el període que comprèn des de les primeres civilitzacions, sorgides pels volts del 3000 aC, fins al S. V dC, data  de la caiguda de l 'Imperi romà.

- Els pobles de l'Orient creen les primeres mostres literàries. Es caracteritzen per l'abundància d'elements simbòlics i fantàstics. Les literatures més destacades són:
      1. La literatura índia: arriba al món occidental a través dels àrabs.
      2. La literatura hebrea: la Bíblia n' és el llibre principal, que estableix la base de les creences religioses de la civilització occidental.

Els pobles d'Occident creen la literatura grecoromana i constitueixen l'origen de la literatura europea. Grècia estableix les bases de l' occident europeu en tots els àmbits (literari, filosòfic, polític, científic...) i Roma en serà l'hereva i continuarà l'obra feta pels grecs.

QUÈ ÉS UN TÒPIC LITERARI?

Els escriptors de tots els temps han escrit sobre allò que preocupa l'ésser humà: la mort, el pas del temps, l'amor, la bellesa, la concepció de la natura, el sentit de la vida... Aquests són els temes literaris per excel.lència, que els grecs i els romans ja van tractar abundantment i sàvia. Un tòpic literari és una frase esteriotipada que recull un sentit  relacionat amb un d'aquests temes.  Per exemple, tempus fugit, fa referència al pas irremeiable del temps, font de preocupació per a tots els humans.

divendres, 9 de febrer del 2018

13 BONES RAONS PER ESTUDIAR LITERATURA



1. Perquè creiem en la importància de tenir referents literaris per a desxifrar bona part dels missatges que la societat actual consumeix.

2. Perquè els  vídeojocs, les  sèries de TV,  el youtube, les cançons i la  publicitat en van plens, i cada dia més.

3. Perquè us volem convèncer que la literatura no està passada de moda i està per tot arreu. 

4. Perquè la literatura, com a art, no només té una funció estètica sinó també lúdica:  persegueix que ho passem bé, carai!

5. Perquè volem despertar-vos el gust per llegir i viure experiències úniques en cada lectura. I perquè llegir és SEXI!

6. Perquè d'experiències  en podem viure cada dia i  sense la literatura, però mai fetes a mida.

7. Perquè la Play (per posar-hi un exemple) ens ofereix un divertimento infinit, però el mateix per a tothom.

8. Perquè els dissenyadors de videojocs necessiten als guionistes, que són consumidors també de literatura i es guanyen la vida escrivint i són gent molt culta i lletraferida (que de ben segur van estudiar literatura) i LLIGUEN MOLT!! (que ho sé jo...)

9. Perquè els que saben de literatura no són tots uns avorrits.

10. Perquè  la literatura s'actualitza cada dia en nous formats i vosaltres en consumiu sense saber-ho, tot i que dieu que no us agrada llegir.

11.Perquè la literatura ( la bona, eh?) ens parla de temes universals que han preocupat a la humanitat i que ens continua preocupant.

12. Perquè en els temps que corren, valorar la literatura com a manifestació cabdal de la nostra cultura, de la del passat, de la del present i de la del futur, està molt bé.

13. Perquè conèixer alguns dels textos que han fet història i reconèixer el mèrit als seus artistes està de moda i ...
perquè sí! 
 I per què no?

dijous, 8 de febrer del 2018

La literatura... per a què?





Guapets i guapetes:

De debò voleu que us parli de literatura? De debò no sabeu per què es continua ensenyant literatura a totes les escoles  i països del món? De debò que no sabeu per què li donem tanta importància? Bé, doncs permeteu-me que us en parli una mica...



La idea directriu és que la LITERATURA s'utilitza com instrument de la paraula, n'és la seva expressió formal, vaja. I com a tota art, té una funció estètica, és a dir, persegueix la bellesa. Ei, però la literatura també té una funció lúdica, és a dir, que pretén que ho passem bé llegint. La idea és que, també, al llarg de la història tant els criteris de bellesa com les diferents maneres de passar-ho bé són conceptes variants, s'han transformat. Els homes i les dones del segle XXI vivim en un món complexe i molt heterogeni que poca cosa té a veure amb el món dels antics romans, amb els mites grecs, amb el cant dels primers trobadors occitans, amb l'Europa de les catedrals o amb la Toscana del Renaixement, per dir alguna cosa.

 Poc, sí, poc. Però... d' entre aquest poc hi queda l'essència. O no?  Perquè a tots ens continua preocupant el mateix: el misteri de la vida.  Naixem, creixem, patim, som feliços, ens enamorem, odiem i morim. Així, a grans trets. I valorem l'artista que ens permet compartir la seva experiència, que ens fa pensar que no estem sols, que algú, abans, ho ha vist o viscut. O potser imaginat, vés a saber. Quin gran artista l 'ESCRIPTOR, així, en majúscules, oi?

La història de la literatura en va plena, d'artistes que ens expliquen el mateix de sempre. Perquè tot ja està fet, inventat, somiat i viscut, encara que us sembli mentida. La gràcia està en la lectura que cada lector en faci (ai, sí, EL LECTOR, també en majúscula) i  si viu com a pròpia, o no,   l' experiència de l' escriptor que ha cregut en ella, i que ha decidit transmetre.  I si  parlo de gràcia,  ho faig perquè com a tota art, la literatura, utilitat pràctica, el que es diu pràctica, no en té.

En fi,una altra qüestió seria la utilitat de la literatura. Per a què serveix?
 Sovint he sentit aquesta pregunta i sovint he respost el mateix: en si mateixa, la literatura no té cap objectiu pràctic.  Ens pot donar moments de plaer, ens pot permetre l'evasió o  moments lúdics. Però...pràctica, pràctica...?

No obstant això, no pretenc vendre-us que llegir literatura sigui res meravellós, ni que faci millors persones ni més cultes ni més imaginatives... El plaer de la literatura és personal. Jo el vaig triar, des que era petita i m'ha ajudat a viure com visc, a ser com sóc i a imaginar el que no he viscut o sentit. Dir que la literatura et farà tenir més vocabulari, desenvolupar la imaginació i ser més culte, no sé fins a quin punt és cert. Conec lectors voraços que no són gens imaginatius i crec, certament, que la literatura desenvolupa la imaginació si un és imaginatiu, i desenvolupa la intel.ligència si un és intel.ligent, i el gust si un ja el porta endins. Cultura? Bé és cert que hi ha molt tipus de cultura. L'esport i els videojocs també ho són. No pas la meva, és clar. Llegir literatura no ens fa millors persones ni més valents ni més elegants. Potser ens fa sentir més lliures, més independents i més conscients de viure una experiència única i feta a la nostra mida. I si més no, és el que m'agrada creure i m'agradaria que arribéssiu a viure.

 Però el que està  clar és que no us vull convèncer. Que sigueu lectors o no, em dóna exactament igual. Vosaltres decidireu. Si us parlo amb passió de la literatura és perquè a mi m'apassiona i perquè , afortunadament,  visc d' ella. La resta, depèn de vosaltres.

 Mjo

PD: I vosaltres... Què en penseu de la literatura?