Guapets i guapetes:
Inaugurem aquest timestre amb el darrer projecte del curs: Viu la literatura!
Però abans d'explicar-vos què farem, deixeu-me que us en parli una mica...
La idea directriu és que la LITERATURA s'utilitza com instrument de la paraula, n'és la seva expressió formal, vaja. I com a tota art, té una funció estètica, és a dir, persegueix la bellesa. Ei, però la literatura també té una funció lúdica, és a dir, que pretén que ho passem bé llegint. La idea és que, també, al llarg de la història tant els criteris de bellesa com les diferents maneres de passar-ho bé són conceptes variants, s'han transformat. Els homes i les dones del segle XXI vivim en un món complexe i molt heterogeni que poca cosa té a veure amb el món dels antics romans, amb els mites grecs, amb el cant dels primers trobadors occitans, amb l'Europa de les catedrals o amb la Toscana del Renaixement, per dir alguna cosa.
Poc, sí, poc. Però... d' entre aquest poc hi queda l'essència. O no? Perquè a tots ens continua preocupant el mateix: el misteri de la vida. Naixem, creixem, patim, som feliços, ens enamorem, odiem i morim. Així, a grans trets. I valorem l'artista que ens permet compartir la seva experiència, que ens fa pensar que no estem sols, que algú, abans, ho ha vist o viscut. O potser imaginat, vés a saber. Quin gran artista l 'ESCRIPTOR, així, en majúscules, oi?
La història de la literatura en va plena, d'artistes que ens expliquen el mateix de sempre. Perquè tot ja està fet, inventat, somiat i viscut, encara que us sembli mentida. La gràcia està en la lectura que cada lector en faci (ai, sí, EL LECTOR, també en majúscula) i si viu com a pròpia, o no, l' experiència de l' escriptor que ha cregut en ella, i que ha decidit transmetre. I si parlo de gràcia, ho faig perquè com a tota art, la literatura, utilitat pràctica, el que es diu pràctica, no en té.
En fi,una altra qüestió seria la utilitat de la literatura. Per a què serveix?
Sovint he sentit aquesta pregunta i sovint he respost el mateix: en si mateixa, la literatura no té cap objectiu pràctic. Ens pot donar moments de plaer, ens pot permetre l'evasió o moments lúdics. Però...pràctica, pràctica...?
No obstant això, no pretenc vendre-us que llegir literatura sigui res meravellós, ni que faci millors persones ni més cultes ni més imaginatives... El plaer de la literatura és personal. Jo el vaig triar, des que era petita i m'ha ajudat a viure com visc, a ser com sóc i a imaginar el que no he viscut o sentit. Dir que la literatura et farà tenir més vocabulari, desenvolupar la imaginació i ser més culte, no sé fins a quin punt és cert. Conec lectors voraços que no són gens imaginatius i crec, certament, que la literatura desenvolupa la imaginació si un és imaginatiu, i desenvolupa la intel.ligència si un és intel.ligent, i el gust si un ja el porta endins. Cultura? Bé és cert que hi ha molt tipus de cultura. L'esport i els videojocs també ho són. No pas la meva, és clar. Llegir literatura no ens fa millors persones ni més valents ni més elegants. Potser ens fa sentir més lliures, més independents i més conscients de viure una experiència única i feta a la nostra mida. I si més no, és el que m'agrada creure i m'agradaria que arribéssiu a viure.
Però el que està clar és que no us vull convèncer. Que sigueu lectors o no, em dóna exactament igual. Vosaltres decidireu. Si us parlo amb passió de la literatura és perquè a mi m'apassiona i perquè , afortunadament, visc d' ella. La resta, depèn de vosaltres.
Mjo
PD: I vosaltres... Què en penseu de la literatura?
